Som un grup d'homes compromesos amb la lluita feminista. Ens esforcem i lluitem cada dia per deconstruïr-nos del model de masculinitat hegemònic heteropatriarcal per acabar amb els nostres privilegis.

Reconeixem el FEMINISME com a punt de partida, teoria i praxis per avançar cap al canvi social i acabar amb el patriarcat.

Arxiu d'entrades

Referèndum, república i moviment feminista




Article publicat a: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/donesenxarxacat/referendum-republica-moviment_feminista_6_611098892.html , per Tània Verge



On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

El debat territorial que ha ocupat de manera destacada l’agenda política catalana dels darrers anys ha estat en bona mesura cec al gènere, tot i que presenta diferents implicacions per a les dones i per a la igualtat. Els partits i les institucions no han prestat atenció a tals implicacions i el moviment feminista tRepública i feminismeampoc s’ha mobilitzat suficientment per incorporar la perspectiva de gènere en aquest debat públic. Vagi dit per endavant que, com el conjunt de la ciutadania, les feministes i les associacions de dones som diverses, no havent-hi unanimitat sobre l’abast i la manera de fer efectiu el dret a decidir o a l’autodeterminació ni tampoc sobre la preferència per un determinat model territorial. Això no treu que no hàgim de plantejar-nos les següents preguntes: On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

Referèndum i feminisme

El feminisme sempre ha plantejat la necessitat de repensar la comunitat política i assolir l’emancipació individual i col·lectiva. La comunitat política actual ens ha vingut donada i un referèndum ens permetria definir-la, tenint evidentment la possibilitat d’escollir l’ statu quo o una nova realitat política. Es tracta simplement d’una pràctica de llibertat, al marge de la direcció del vot en un referèndum. En aquest sentit, cal distingir, seguint Hannah Arendt ( Sobre la revolució, 1963), entre ‘contracte social’ i ‘contracte mutu’.

El primer fa referència al contracte que la societat subscriu amb llurs governants mentre que el segon es basa en la reciprocitat entre els individus que es vinculen per formar una comunitat política. Com ens diu Fina Birulés (2008), és el darrer tipus de contracte el que ens permet pensar un ‘món en comú’. El referèndum es pot entendre, doncs, com una pràctica de llibertat política, una oportunitat sense precedents per a definir com volem viure al territori de Catalunya i com ens relacionem amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Les feministes sabem que la llibertat mai s’atorga sinó que es guanya, emprant quan cal la desobediència, que és part de l’ADN del feminisme (sufragistes, Rosa Parks, etc.). Perquè la llibertat escapa dels marges dels dictats d’un estat (sigui quin sigui aquest estat), els arguments legalistes contraris a la celebració d’un referèndum on es pugui bé confirmar o bé repensar la comunitat política no poden trobar cobertura des del feminisme.

Els debats de transcendència política com els que plantegen un canvi o reforma constitucional no ens són aliens i, per tant, cal feminitzar-los i feministitzar-los. D’una banda, feminitzar-los garantint la paritat en tots els espais de participació i decisió. Es tracta d’una qüestió de justícia: no existeix cap justificació democràtica per a la sobre-representació masculina. La presència en un espai determina a més el sentiment de pertinença i els significats socials dels mateixos així com els temes substantius sobre els quals es discuteix. Calen dones referents en aquests debats i especialment dones feministes, així com cal exigir, tant a les posicions del ‘sí’ com del ‘no’, que s’expliqui per què la independència de Catalunya seria positiva o negativa per a la vida de les dones. Hi tenim molt a guanyar deixant de parlar del ‘procés’ i la seva legalitat per centrar-nos, en canvi, en les conseqüències sobre les dones del resultat d’aquest procés. Recordem el cas escocès, on es constituïren els grups Women for Independence i Women Better Together, en el marc de les respectives campanyes a favor del sí i del no a la independència. El seu objectiu consistia tant a mobilitzar les dones com en incorporar les veus de les dones en els debats sobre el futur del país.

República i feminisme

Tant a Escòcia com a Catalunya, les enquestes recullen que la intenció de vot de les dones en un referèndum per la independència es basa menys en criteris expressius – com la identitat nacional – que en el cas dels homes, ja que respon en major mesura a factors de tipus instrumental – com millorar la qualitat de vida de la població. Sigui apostant per un nou estat o reformant l'actual, les feministes som aliades naturals en la feministització o despatriarcalització de les estructures socials, polítiques i econòmiques. Precisament perquè, com ens recorda Carole Pateman ( El contracte sexual, 1988), les dones no hem estat mai part signatària del ‘contracte social’ original (com a ciutadanes de ple dret) sinó que hi fórem incorporades mitjançant un ‘contracte sexual’ (com a esposes, mares o filles), les feministes no ens podem permetre el luxe de no ser presents avuiRepública i feminisme en els espais de debat creats al voltant del futur de Catalunya.



Fer de l’erradicació de la violència masclista una qüestió d’estat, garantir el dret al propi cos i a la llibertat sexual, assegurar la sostenibilitat de la vida i trencar la divisió sexual del treball, establir una escola laica i coeducadora, substituir el militarisme per una cultura de la pau, o valorar la diferència i reconèixer la interseccionalitat dels sistemes d’opressió (de gènere, procedència, sexualitat, classe, diversitat funcional, etc.)... Aquestes qüestions han estat tradicionalment menystingudes en el marc de l’Estat espanyol i no hi ha cap garantia que aquests temes crucials per a la vida de les dones i per al conjunt de la societat entrin a l’agenda política sense la participació del(s) feminisme(s).

Al marge de la posició que es defensi (sobiranista, federalista o autonomista), les feministes estem plenament d’acord en reclamar un país independent del patriarcat, un país que garanteixi d’una vegada per totes la independència de les dones. Totes les feministes compartim aquest objectiu i volem bastir una república feminista. Som senzillament imprescindibles. Ens avalen molts anys de lluites i manifestos compartits. Si treballem en aliança des dels diferents espais on estem, respectant la pluralitat, podem tenir molta força. Per què no l’aprofitem?

 Fina Birulés (2008), “Un mundo en común”, a Joan Casañas (ed), La autodeterminación de los pueblos. Barcelona: Icaria, pp. 79-90

4t programa de Ràdio Aliada

Benvolgut i benvolgudes aliats i aliades.

Quart programa de Ràdio Aliada, per aquesta ocasió, parlem amb Mireia del projecte contra els assetjaments al carrer HOLLOBACK Barcelona.


Com a recomanacions, us proposem la WEBAPP Appoderat.

Per escoltar el programa, fes click AQUí.  
(Si vols descarregar-te el programa posa't amb el ratolí a sobre de l'enllaç "AQUÍ" i fes click amb el botó dret "Desa enllaç com a...")


En aquest programa han sonat les següents cançons:

El Feminisme ens farà lliures a totes i tots.


Equip d'aquest 4t programa: Markos, Gabriel, Victor, Miquel, Jordi, Pau i Rubén.

Ràdio Aliada ha fet servir Linux Mint 17.2



















Manifest 21 d’Octubre: Dia dels homes contra les violències masclistes


Bona nit, companys i companyes,


Avui ens reunim aquí, com a homes, per manifestar-nos públicament en contra de les violències masclistes i els feminicidis. En primer lloc, volem assenyalar que si estem aquí és gràcies a les companyes feministes; elles ens van obrir els ulls i van fer les primeres esquerdes a la cuirassa oxidada de la masculinitat hegemònica. El seu coratge i la seva lluita són el nostre referent.

Des de principi d’any, a Barcelona s’han denunciat més de 200 agressions sexuals i 25 dones han sigut assassinades arreu dels Països Catalans, mentre que l’any passat més de 50 dones hi foren assassinades. Malauradament, aquestes agressions i assassinats només són la punta de l’iceberg de totes les violències masclistes que es produeixen a la nostra societat. 

La violència simbòlica, econòmica, emocional i, finalment, física, que pateixen diàriament les dones són l’evidència d’un sistema estructuralment injust, que històricament ha sotmès i explotat les dones i que busca mantenir aquesta desigualtat.

La superació d'aquestes violències, imbricades amb el nostre sistema econòmic i cultural, topa massa sovint amb la resistència estructural dels homes, quan ens neguem a renunciar als nostres privilegis i evolucionar cap a una societat més igualitària. 

Els agressors no són malalts, no són homes estranys ni antisocials: són homes comuns, ciutadans normals i corrents, en molts casos modèlics i que gaudeixen de reconeixement social.

La violència també és possible, doncs, gràcies a la complicitat i la tolerància de la resta d’homes. Però la por, l’egoisme o una mal entesa solidaritat masculina no poden ser excusa per desentendre’ns d’aquesta realitat. Els micromasclismes de cada dia, així com qualsevol gest, actitud o comentari pejoratiu que menystingui les dones, augmenten la permissivitat i legitimen els maltractaments. 

No valen excuses, negacions ni justificacions, és hora de responsabilitzar-nos de les nostres emocions i conductes. Ara cal destruir la camaraderia i complicitat masclista, cal renunciar als privilegis, deconstruir la nostra masculinitat tradicional i construir-ne una d’alternativa, basada en el respecte, l’afecte i l’estima.

CONTRA ELS FEMINICIDIS, LES VIOLACIONS I L'ASSETJAMENT ALS CARRERS. 

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA

Visquem sense violència, estimem sense violència!


Barcelona, 21 d’octubre de 2016