Som un grup d'homes compromesos amb la lluita feminista. Ens esforcem i lluitem cada dia per deconstruïr-nos del model de masculinitat hegemònic heteropatriarcal per acabar amb els nostres privilegis.

Reconeixem el FEMINISME com a punt de partida, teoria i praxis per avançar cap al canvi social i acabar amb el patriarcat.

Arxiu d'entrades

YO TE CREO !

Article publicat al bloc elditalanafra.blogspot.com.es,
 per Rubén Sánchez, el dissabte 18 de novembre de 2017.

#Noestássola #Yotecreo


Cuando la rabia no te deje respirar después de escuchar las preguntas ofensivas de los abogados defensores, cuando notes la presión en tu estómago o en tu garganta, tómate unos segundos antes de responder, toma aire, respira y contesta sin vacilar, siente todas las emociones pero no calles, contesta de forma firme. Cuando veas las muecas del  ribunal o del fiscal durante tu declaración levanta la cabeza, piensa que esta gente no te conoce de nada, que estan anestesiados y cargados de prejuicios machistas. #Noestássola

Mientras esperas en una sala dentro de la Audiencia Provincial, espero y deseo que acompanyada de al menos 1 persona, o varias personas cercanas y de confianza para ti,  tus amistades y tus familiares que brindan su apoyo, también espero acompanyada por alguna profesional comprometida con la lucha contra las violencias machistas, que te abrazan y transmiten su apoyo, que despiertan tu fuerza y tu coraje, repite en tu mente #Noestássola #soysuperviviente.


Cuando acabes tu declaración y te levantes de la silla, mira la puerta cuando se cierre, quédate con ese instante, porque se cierra una etapa y se abre otra diferente, porque tu proceso de recuperación no dependerá del resultado de la sentencia, dependerá de tu resiliencia, que la tienes, porque lo has demostrado cada día en tu proceso de recuperación, no te preocupes por los bajones, se llama estrés post-traumático y te vas a recuperar seguro, confia en ti, has llegado hasta hoy por tus propios medios, porque eres más de todo lo que has sufrido, mucho más, muchísimo más.

Tu dolor, tus secuelas, no quedarán impunes, no olvidaremos nunca pase lo que pase, gracias por tu enorme valentía por tu coraje y tu generosidad, gracias por denunciar la agresión sexual que sufriste, porque por eso ahora estos agresores estan encerrados y no en la calle organizando su próxima agresión, y durante ese período de tiempo de condena en la cárcel no volverán a hacer daño a ninguna mujer, de ésa cárcel que éstos no debedían salir nunca!


Ahora descansa, no enciendas la tele, ni leas periódicos, ni mires las redes sociales, rodéate de la gente incondicional que siempre ha estado contigo des del primer momento. Hoy han salido cientos de mujeres en muchas ciudades para denunciar la Justícia Patriarcal y se han manifestado, han gritado que estan contigo que #Noestássola #Yotecreo, y estarán cada día luchando para destruir el patriarcado asesino.


Referèndum, república i moviment feminista







On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

El debat territorial que ha ocupat de manera destacada l’agenda política catalana dels darrers anys ha estat en bona mesura cec al gènere, tot i que presenta diferents implicacions per a les dones i per a la igualtat. Els partits i les institucions no han prestat atenció a tals implicacions i el moviment feminista tRepública i feminismeampoc s’ha mobilitzat suficientment per incorporar la perspectiva de gènere en aquest debat públic. Vagi dit per endavant que, com el conjunt de la ciutadania, les feministes i les associacions de dones som diverses, no havent-hi unanimitat sobre l’abast i la manera de fer efectiu el dret a decidir o a l’autodeterminació ni tampoc sobre la preferència per un determinat model territorial. Això no treu que no hàgim de plantejar-nos les següents preguntes: On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

Referèndum i feminisme

El feminisme sempre ha plantejat la necessitat de repensar la comunitat política i assolir l’emancipació individual i col·lectiva. La comunitat política actual ens ha vingut donada i un referèndum ens permetria definir-la, tenint evidentment la possibilitat d’escollir l’ statu quo o una nova realitat política. Es tracta simplement d’una pràctica de llibertat, al marge de la direcció del vot en un referèndum. En aquest sentit, cal distingir, seguint Hannah Arendt ( Sobre la revolució, 1963), entre ‘contracte social’ i ‘contracte mutu’.

El primer fa referència al contracte que la societat subscriu amb llurs governants mentre que el segon es basa en la reciprocitat entre els individus que es vinculen per formar una comunitat política. Com ens diu Fina Birulés (2008), és el darrer tipus de contracte el que ens permet pensar un ‘món en comú’. El referèndum es pot entendre, doncs, com una pràctica de llibertat política, una oportunitat sense precedents per a definir com volem viure al territori de Catalunya i com ens relacionem amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Les feministes sabem que la llibertat mai s’atorga sinó que es guanya, emprant quan cal la desobediència, que és part de l’ADN del feminisme (sufragistes, Rosa Parks, etc.). Perquè la llibertat escapa dels marges dels dictats d’un estat (sigui quin sigui aquest estat), els arguments legalistes contraris a la celebració d’un referèndum on es pugui bé confirmar o bé repensar la comunitat política no poden trobar cobertura des del feminisme.

Els debats de transcendència política com els que plantegen un canvi o reforma constitucional no ens són aliens i, per tant, cal feminitzar-los i feministitzar-los. D’una banda, feminitzar-los garantint la paritat en tots els espais de participació i decisió. Es tracta d’una qüestió de justícia: no existeix cap justificació democràtica per a la sobre-representació masculina. La presència en un espai determina a més el sentiment de pertinença i els significats socials dels mateixos així com els temes substantius sobre els quals es discuteix. Calen dones referents en aquests debats i especialment dones feministes, així com cal exigir, tant a les posicions del ‘sí’ com del ‘no’, que s’expliqui per què la independència de Catalunya seria positiva o negativa per a la vida de les dones. Hi tenim molt a guanyar deixant de parlar del ‘procés’ i la seva legalitat per centrar-nos, en canvi, en les conseqüències sobre les dones del resultat d’aquest procés. Recordem el cas escocès, on es constituïren els grups Women for Independence i Women Better Together, en el marc de les respectives campanyes a favor del sí i del no a la independència. El seu objectiu consistia tant a mobilitzar les dones com en incorporar les veus de les dones en els debats sobre el futur del país.

República i feminisme

Tant a Escòcia com a Catalunya, les enquestes recullen que la intenció de vot de les dones en un referèndum per la independència es basa menys en criteris expressius – com la identitat nacional – que en el cas dels homes, ja que respon en major mesura a factors de tipus instrumental – com millorar la qualitat de vida de la població. Sigui apostant per un nou estat o reformant l'actual, les feministes som aliades naturals en la feministització o despatriarcalització de les estructures socials, polítiques i econòmiques. Precisament perquè, com ens recorda Carole Pateman ( El contracte sexual, 1988), les dones no hem estat mai part signatària del ‘contracte social’ original (com a ciutadanes de ple dret) sinó que hi fórem incorporades mitjançant un ‘contracte sexual’ (com a esposes, mares o filles), les feministes no ens podem permetre el luxe de no ser presents avuiRepública i feminisme en els espais de debat creats al voltant del futur de Catalunya.



Fer de l’erradicació de la violència masclista una qüestió d’estat, garantir el dret al propi cos i a la llibertat sexual, assegurar la sostenibilitat de la vida i trencar la divisió sexual del treball, establir una escola laica i coeducadora, substituir el militarisme per una cultura de la pau, o valorar la diferència i reconèixer la interseccionalitat dels sistemes d’opressió (de gènere, procedència, sexualitat, classe, diversitat funcional, etc.)... Aquestes qüestions han estat tradicionalment menystingudes en el marc de l’Estat espanyol i no hi ha cap garantia que aquests temes crucials per a la vida de les dones i per al conjunt de la societat entrin a l’agenda política sense la participació del(s) feminisme(s).

Al marge de la posició que es defensi (sobiranista, federalista o autonomista), les feministes estem plenament d’acord en reclamar un país independent del patriarcat, un país que garanteixi d’una vegada per totes la independència de les dones. Totes les feministes compartim aquest objectiu i volem bastir una república feminista. Som senzillament imprescindibles. Ens avalen molts anys de lluites i manifestos compartits. Si treballem en aliança des dels diferents espais on estem, respectant la pluralitat, podem tenir molta força. Per què no l’aprofitem?

 Fina Birulés (2008), “Un mundo en común”, a Joan Casañas (ed), La autodeterminación de los pueblos. Barcelona: Icaria, pp. 79-90

4t programa de Ràdio Aliada

Benvolgut i benvolgudes aliats i aliades.

Quart programa de Ràdio Aliada, per aquesta ocasió, parlem amb Mireia del projecte contra els assetjaments al carrer HOLLOBACK Barcelona.


Com a recomanacions, us proposem la WEBAPP Appoderat.

Per escoltar el programa, fes click AQUí.  
(Si vols descarregar-te el programa posa't amb el ratolí a sobre de l'enllaç "AQUÍ" i fes click amb el botó dret "Desa enllaç com a...")


En aquest programa han sonat les següents cançons:

El Feminisme ens farà lliures a totes i tots.


Equip d'aquest 4t programa: Markos, Gabriel, Victor, Miquel, Jordi, Pau i Rubén.

Ràdio Aliada ha fet servir Linux Mint 17.2